Close
Urgencias: 657 84 87 55 (7 -24h.)

Contacta amb nosaltres!



L’exodòncia o extracció d’una peça dental és un dels tractaments més habituals en la consulta del dentista. Són molts els motius de salut oral pels quals es recomana practicar una exodòncia. Un dels més comuns és l’extracció d’algun queixal per a deixar espai als incipients queixals del judici.

En moltes ocasions els tractaments amb ortodòncia dental també requereixen d’alguna exodòncia per a aconseguir la correcta alineació del somriure. També és possible que s’hagi d’extreure alguna peça dental que estigui danyada o malalta i la seva recuperació mitjançant un altre procediment menys invasiu sigui inviable.

la exodoncia

Què és l’exodòncia?

Una exodòncia consisteix en l’extracció d’una dent de la cavitat bucodental. Podem dir que és una petita intervenció quirúrgica, per a la qual s’empra anestèsia local. Després de dur a terme el tractament és comú que el pacient senti certes molèsties en la zona, però si se segueixen les indicacions de l’odontòleg, en uns dies el somriure recuperarà la seva funcionalitat completament..

Tipus d’exodòncia

En las clínicas dentales suelen practicarse dos tipos de exodoncia: simple y compleja.

En les clíniques dentals solen practicar-se dos tipus d’exodòncia: simple i complexa.

1. Exodoncia simple

És l’extracció d’una dent més senzilla. En aquest procediment quirúrgic no és necessari practicar cap tall en els teixits que envolten a la peça dental, com la geniva o l’os alveolar.

2. Exodòncia complexa

Una exodòncia complexa sol presentar una dificultat major per a aconseguir extreure la peça dental de la cavitat oral. En aquests casos, el dentista ha d’ajudar-se de tècniques més complicades a nivell quirúrgic, ja que haurà de realitzar talls en la geniva per a exposar la dent i poder remoure-la amb èxit.

Una exodòncia amb cirurgia sol necessitar l’aplicació de punts de sutura i alguns mitjans tècnics més avançats per a l’extracció de la peça dental.

Quan realitzar una exodòncia?

En Grup Doctor Bladé sempre recomanem la exodòncia dental com última opció per a augmentar la salut oral. És a dir, abans d’optar per treure la dent es plantegen altres tractaments menys invasius que ens permetin salvar-lo. L’exodòncia serà la solució quan no sigui viable practicar altres procediments odontològics.

 

Són molts els factors que intervenen per a la necessitat de realitzar una extracció dental. Per norma general, les malalties orals en estats avançats són els més comuns, així com alguns traumatismes o l’aparició dels queixals del judici o tercers molars.

A vegades existeix infecció en la dent i això ens obliga a optar per l’extracció del queixal com a solució al problema.

Motius pels quals practicar una exodòncia

  • Dientes con caries graves, en los que no es posible salvar la pieza dental con odontología conservadora.
  • Infección del nervio de la pieza dental.
  • Restos radiculares. Es decir, raíces dentales sin corona, que no cumplen ninguna función dentro de la cavidad oral.
  • Piezas dentales fracturadas o rotas de forma vertical.
  • Dientes con enfermedad periodontal muy avanzada, que ya está afectando negativo al hueso que los soporta.
  • Dientes de leche retenidos. Esto significa que el diente de leche no se cae, pero tampoco permite que el diente definitivo del niño erupciones. Este es uno de los principales casos de exodoncia en niños.
  • Dientes supernumerarios. Se trata de dientes que salen de más.
  • Pieza dental retenida o impactada en la zona.
  • Dientes mal posicionados. Extraer estas piezas dentales es importante para realizar otros tratamientos odontológicos.
  • Dientes con quistes.
  • Para realizar otros tratamientos dentales, como la ortodoncia, los implantes dentales, etc. A veces, los procedimientos de estética dental también requieren la exodoncia de algún diente.
  • Piezas dentales con fracturas coronarias que están debajo de las encías.
  • Tumores que afectan a algún diente.
  • Dents amb càries greus, en les quals no és possible salvar la peça dental amb odontologia conservadora.

 

  • Infecció del nervi de la peça dental.

 

  • Restes radiculars. És a dir, arrels dentals sense corona, que no compleixen cap funció dins de la cavitat oral.

 

  • Peces dentals fracturades o trencades de forma vertical.

 

  • Dents amb malaltia periodontal molt avançada, que ja està afectant negativament a l’os que les suporta.

 

  • Dents de llet retingudes. Això significa que la dent de llet no cau, però tampoc permet que la dent definitiva del nen erupcioni. Aquest és un dels principals casos d’exodòncia en nens.

 

  • Dents supernumeràries. Es tracta de dents que surten de més.

 

  • Peça dental retinguda o impactada en la zona.

 

  • Dents mal posicionades. Extreure aquestes peces dentals és important per a realitzar altres tractaments odontològics.

 

  • Dents amb quistos.

 

  • Per a realitzar altres tractaments dentals, com l’ortodòncia, els implants dentals, etc. A vegades, els procediments d’estètica dental també requereixen l’exodòncia d’alguna dent.

 

  • Peces dentals amb fractures coronàries que estan sota les genives.

 

  • Tumors que afecten alguna dent.

 

Quelcom molt important és acudir a la clínica dental perquè el dentista avaluï degudament quin tractament ha de dur-se a terme. Els nostres odontòlegs estudien cada cas en particular, per a poder proposar procediments personalitzats. Si es decideix dur a terme l’extracció d’alguna dent és important que el pacient segueixi sempre les recomanacions del professional de salut dental.

Les exodòncies, per norma general, no són procediments dolorosos, ja que es duen a terme sota els efectes de l’anestèsia local. No obstant això, cal seguir una sèrie de cures, que garanteixen la ràpida recuperació de la funcionalitat de la boca.

Cures després de l’exodòncia

Habitualment, la zona afectada per l’extracció d’un queixal sol sanar amb facilitat i celeritat. Per això, aquests consells caldria seguir-los només durant els dies posteriors a l’exodòncia dental:

 

  • L’odontòleg col·locarà una gasa estèril en el buit que ha deixat la peça dental. Això es fa per a evitar possibles hemorràgies. Pot ser que, després de l’extracció, la zona tractada continuï sagnant durant el primer dia. Per això, és important canviar la gasa habitualment, perquè sempre estigui neta i estèril.

 

  • Per a evitar la inflamació de la zona després de l’exodoncia és convenient utilitzar gel. Aquesta ha d’aplicar-se en la galta (mai dins de la boca). Així serà més fàcil reduir la inflor que pot ocasionar l’extracció d’un queixal.

 

  • Cal evitar fer moviments bruscos després de la intervenció. Els nostres dentistes solen recomanar repòs durant el primer dia. Els dies posteriors a l’exodòncia cal evitar fer esforços o esports de molta intensitat.

 

  • Quant a l’alimentació després de l’exodòncia és recomanable seguir una dieta tova i evitar les begudes molt calentes.

 

  • Evitar el tabac i l’alcohol també és important en els dies següents a l’extracció d’una peça dental. D’aquesta forma es minimitza el risc a patir infeccions orals.

La higiene dental és la clau de l’èxit de qualsevol tractament en el dentista. Després de l’exodòncia cal rentar-se les dents amb cura, sense treure la gasa. Així no es produiran danys amb el raspallat. Usar un col·lutori amb clorhexidina és perfecte, ja que aquest component és un antisèptic que funciona molt bé evitant infeccions en les dents.

93 405 29 29