Odontofòbia: una por que comença a la primera infantesa

La por al dentista és comuna per a la gran majoria de la societat. Quan ens trobem amb un problema dental, el primer que ens ve al cap és el dolor. Aquesta percepció pot arribar a resultar malaltissa i provocar fòbies al dentista, conegudes amb el nom d’odontofòbies. Les persones que les pateixen tenen insomni, ploren a la consulta o, fins i tot, poden emmalaltir.

El pànic irrefrenable al dentista és un trauma que s’adquireix a la infància. El record que tenim dels dentistes de petits ens limita i ens obsessiona fins a desenvolupar pors desmesurades. Per aquesta raó, el tracte dels odontòlegs amb els nens és tan o més important que la destresa en els mètodes de la professió. De fet, l’odontologia pediàtrica és una especialització que té una durada de dos anys. D’aquí el pes que té la infància en l’actitud dels adults quan visiten el dentista.

Per tal d’acabar amb la fòbia al dentista, és bàsic que els odontòlegs facin amena l’estada dels nens a la consulta i que els donin incentius o regals davant el bon comportament. A més, s’han d’evitar expressions com “no et farà mal” o “només serà una punxada” perquè els poden espantar. Amb tot, el dentista pretén establir la confiança que necessita el pacient i conscienciar-lo que una boca bonica és una boca sana.

El Doctor Bladé està sensibilitzat amb l’odontofòbia i orienta totes les seves pràctiques dentals a aconseguir la comoditat del pacient i fer-la arribar als més petits.